125 anys de l'anunci de Los Deportes
Resident a Barcelona des del 1898, Joan Gamper, un esportista suís desitjós de promoure el futbol a la ciutat comtal, es va posar primer en contacte amb Jaume Vila, propietari del Gimnàs Tolosa, alguns dels membres del qual practicaven aquest esport a l’antic velòdrom de la Bonanova. De fet, l’any 1899 no hi havia cap camp de futbol reglamentari a Barcelona, amb la qual cosa aquest esport es practicava pels carrers, solars i diferents recintes d’altres disciplines esportives habilitats circumstancialment (i precàriament) per a la pràctica del futbol.
Rebutjat en primera instància
Tanmateix, el suggeriment de Gamper va ser rebutjat, ja que Vila es negava a admetre jugadors estrangers. Però aquell dinàmic esportista suís no es va desanimar i va contactar en segona instància amb Francesc Solé, propietari del Gimnàs Solé. Aquest es va mostrar molt més receptiu que l'amo del Tolosa i li va animar a publicar a la revista Los Deportes un anunci per a buscar companys per jugar al futbol. Es donava la circumstància que el Gimnàs Solé i la redacció de Los Deportes compartien habitatge, al número 5 del carrer de Montjuïc del Carme (cantonada Pintor Fortuny, al costat de la Rambla dels Estudis i molt a prop de Canaletes). Ambdues entitats estaven fortament vinculades, doncs no en va Los Deportes era l'òrgan periodístic de l'Associació Catalana de Gimnàstica.
Un anunci llegendari
La gasetilla que va fer publicar Joan Gamper juntament amb el seu amic suís Walter Wild al número 34 del setmanari Los Deportes, secció·”Miscelánea”, el 22 d’octubre de 1899, estava redactada així: “Nuestro amigo y compañero Mr. Kans Kamper, de la Sección de Foot-Vall de la Sociedad Los Deportes y antiguo campeón suizo, deseoso de poder organizar algunos partidos en Barcelona, ruega a cuantos sientan aficiones por el referido deporte se sirvan ponerse en contacto con él, dignándose al efecto pasar por esta redacción los martes y viernes por la noche de 9 a 11.”
Deixant de banda l’intempestiu horari, les faltes d’ortografia deixaven palès que el redactor no tenia massa idea d’allò que era el futbol. De fet, no era l’únic, i per això la premsa de l’època feia didactisme d’aquell esport desconegut pels barcelonins amb descripcions tan pintoresques com aquesta: “Consisteix el joc en fer passar la pilota per una porta formada per un travesser de fusta i confiada a la custòdia d’un guàrdia pertanyent als bàndols que juguen”.
El FC Barcelona, en marxa
En qualsevol cas, i donades les circumstàncies, l’anunci va tenir èxit. De fet, deu dies abans de la fundació del Club la mateixa revista Los Deportes informava que “nuestros amigos Sres. Wild y Gamper, llevan muy adelantados sus trabajos de organización de una Sociedad de Foot-ball”. I poc més d’un mes després del primer anunci, el 29 de novembre de 1899, Joan Gamper, Wild i els deu esportistes que van contestar la seva crida (els catalans Lluís d’Ossó, Bartomeu Terrades, Pere Cabot, Carles Pujol i Josep Llobet; l’aragonès Enric Ducay; el suís Otto Kunzle; els anglesos John i William Parsons i l’alemany Otto Maier) van fundar al Gimnàs Solé el FC Barcelona. Finalment, la voluntat de Gamper s’havia imposat.
Avui 22 d’octubre, 125 anys després, els tres diaris esportius catalans tornen a publicar l’anunci més petit de la història que va servir per fundar el club més gran del món.
