Barça - Bayern: La bèstia és blaugrana (4-1)
Aquest Barça no té por de res ni de ningú. I per si encara feia falta demostrar-ho, a Montjuïc s'ha desfet de la seva bèstia negra en les últimes dècades a Europa. Un Bayern de Múnic que ha sucumbit davant la fam d'un equip que vol fer coses grans (4-1) i que té arguments per fer-ho. Per exemple, el hat-trick d'un Raphinha imparable, que ha encarnat millor que ningú el Barça que ha construït Flick: voraç, letal i ambiciós.
Un minut, un gol
El tècnic només ha tocat una peça de l'onze inicial respecte al triomf contra el Sevilla... i quina peça. Fermín ha entrat en el lloc d'Ansu Fati i el migcampista ha tardat menys d'un minut a fer acte de presència. En el primer atac del partit ha deixat sol Raphinha davant Neuer, i el brasiler ha començat el seu espectacle particular. Ha deixat a terra un dels millors porters de la història i ha obert el marcador (1-0, min 1). Difícil (però no impossible) imaginar-se una millor manera de celebrar el seu partit número 100 de blaugrana.
Kane desperta la bèstia
Els 50.312 presents a l'Estadi Olímpic han embogit amb un inici immillorable, però ràpidament s'han refredat els ànims. L'embranzida del gol ha durat poc, i els alemanys han aconseguit dominar la possessió. Amb les dues defenses molt avançades, el partit es podia decidir per qui seria capaç de penalitzar més els espais a l'esquena. Iñaki Peña ha estat providencial per evitar el gol de Kane a la primera. A la segona, l'anglès ha aconseguit marcar, però en fora de joc. I a la tercera ha arribat l'empat.
Gnabry ha guanyat línia de fons i Kane ha rematat de primeres per restablir la igualtat (1-1, min 18). Els fantasmes de la bèstia negra podrien haver tornat a sobrevolar Montjuïc, però l'única bèstia que hi havia anava de blaugrana. I és que els homes de Flick també estan preparats per rebre cops... i per tornar-los. Ha avisat primer Lewandowski, amb un xut des de la frontal que ha fregat el pal. El Barça tornava a sentir-se còmode i amb la velocitat i els girs de Raphinha o Fermín es podia desmuntar la defensa home a home dels bavaresos. Dit i fet.
Montjuïc, rendit a Raphinha
Fermín ha picat a l'espai, i després de desfer-se del suau marcatge de Kim Min-Jae ha picat una vaselina que s'ha transformat en una assistència per a Lewandowski, sempre a punt, per marcar el seu 15è gol en 13è partits de temporada (2-1, min 36). Una barbaritat. I parlant de barbaritats... Raphael Dias Belloli. Minut 45, desplaçament teledirigit de Casadó, control perfecte de Raphinha, i màgia. Una conducció indesxifrable, regat cap a dins, i xut al pal llarg amb la teòrica cama dolenta (3-1, min 45). Doblet d'O Capitão per marxar cap a vestidors amb Montjuïc als seus peus.
I el que encara quedava per venir. La bèstia blaugrana ha seguit mossegant en el segon temps, i qui mossega més en aquest Barça és Raphinha. I mossega perquè té jugadors al costat com Lamine Yamal, que li ha posat una pilota perfecta que el brasiler ha convertit en una altra bestialitat. Amb un control orientat i un potent xut creuat ha marcat el quart (4-1, min 56) i s'ha proclamat l'estat d'eufòria a Can Barça.
El retorn d'Olmo, la cirereta del pastís
Un estat d'eufòria que s'ha allargat fins al xiulet final. Perquè tot i no haver-hi més gols, que han estat ben a prop d'arribar de peus de Lewandowski o Lamine Yamal, tot han estat bones notícies. Un marcador espectacular, a l'altura del joc blaugrana, a més del retorn al terreny de joc de Dani Olmo, que ha posat la cirereta a una nit tan màgica com la muntanya de Montjuïc i que posa de manifest que aquest Barça pinta les bèsties negres de blau i de grana. I ara, toca vèncer en el Clàssic.