David Carabén: “El Barça, del 75è al 125è aniversari ha esdevingut una marca global”

David Carabén Van der Meer (Barcelona, 1971), és llicenciat en Ciències Polítiques, líder grup Mishima, director de programes de televisió i des del 2022, Comissionat del 125è Aniversari del Club. La seva vinculació amb el Barça li ve de família, el seu pare Armand Carabén va ser gerent del Club als anys 70 i una figura clau en l’arribada de Cruyff al FC Barcelona. Ens atén per fer balanç de les iniciatives que s’han impulsat en el marc d’aquesta efemèride.

Ser Comissionat del 125è Aniversari del Barça sona a càrrec molt solemne, quines tasques implica?
Bàsicament són dos aspectes. Per una banda, establir el marc conceptual de la celebració; és a dir, definir què celebrem més enllà de la pura efemèride, concretat en el manifest “Volem la pilota” i després la coordinació dels actes principals de l’aniversari, com la Gala del Liceu del dia 29 de novembre, per exemple.

Què ha volgut transmetre amb el leitmotiv “Volem la pilota”?
És un destil·lat que intenta sintetitzar el nostre estil de joc i la simbiosi del Club amb els afanys del país. Tenir la pilota és voler tenir veu. Et reconnecta amb la infantesa, és voler jugar, voler pertànyer. I encaixa amb l’herència de Cruyff que va traduir el joc de combinació tradicional del Barça convertint-lo en possessió de pilota.

Quan li proposen el càrrec de Comissionat, quin és el desafiament més gran que li va venir al cap?
Assumir que durant dos anys estaràs dedicat en cos i ànima al projecte i que difícilment serà combinable amb la meva vida anterior. També veure la gran responsabilitat que això suposa; és una efemèride important, i em fa molta il·lusió tenir aquest privilegi. I, per descomptat, el fet que Barça del setanta-cinquè al cent vint-i-cinquè aniversari ha esdevingut una marca global i això afecta la celebració de l’efemèride.

Fer de Comissionat l’haurà vinculat emocionalment amb el seu pare, Armand Carabén, gerent del Club durant el 75è aniversari de l’Entitat...
Sí, tot i que aquesta vinculació emocional ja la vaig viure en la primera dècada dels 2000  quan vaig treballar a Barça TV. Allà d'una manera més o menys conscient o inconscient sí que vaig estar buscant el pare, a través de fotografies, a través de gent que l'havia tractat. I ara, precisament pel meu passat familiar, aquesta funció de Comissionat era una feina a la qual no podia dir que no.

Una de les icones més perdurables dels aniversaris del Barça són els seus cartells. En aquest cas Miquel Barceló ha agafat el testimoni de Miró i Tàpies. Tot un luxe, no?
Sí, crec que ha estat una de les decisions més fàcils. Fins i tot abans de rebre l’encàrrec, ell ja tenia, en algunes llibretes, esbossos del cartell. És un pintor que s'ha empeltat de la tradició de la pintura avantguardista catalana i l'ha portat a una nova dimensió. És culer i la seva carrera està en un moment molt dolç. Per exemple, aquest estiu, mentre feia el cartell del Barça, el seu altre gran client era la catedral de Nôtre Dame per a la qual ha fet uns tapissos.

Canviant de disciplina artística, tenim també un nou Cant oficial. Com s’ho va plantejar com a músic?
Com a músic, en aquest cas, sabia perfectament que havia de guardar-me les mans a les butxaques. Aquí vaig voler emular el joc col·lectiu del Barça i vam crear un format híbrid, per dir-ho d’alguna manera: públic-privat, (riu), amb una convocatòria oberta de lletres i uns músics i productors convidats.

Quin era el repte més gran doncs?
La meva preocupació era no fer un Cant que quedés en la nit dels temps, és a dir, que fos massa atemporal. I amb “L’escut al pit” l'hem encertada. Commou i té aquest component de les cançons pop, que és molt immediat.

Completant el bloc creatiu, hi ha també la mascota CAT, de la mà de Grangel Studio. Com sorgeix la idea de contactar amb aquest equip que ha treballat per Hollywood?
La idea de crear la mascota és del departament de Barça Identity, liderat per la Paloma Mikadze. A la Premier League gairebé tots els equips en tenen una i és una manera d'acostar-se a les noves generacions. Jo coneixia els germans Grangel i ràpidament vam veure que, com en el cas del Miquel Barceló, ens trobàvem davant de dos grans culers. La mascota funciona molt bé i ens queda la satisfacció d’haver treballat amb gent del país amb projecció internacional.

En canvi, l’espot de l’aniversari, un peça molt poètica, el dirigeix Leigh Powis, un reconegut realitzador de publicitat britànic. Com s’ha conceptualitzat aquest producte?
Aquesta és la pota de l’aniversari que va orientada al públic internacional i vam buscar el millor realitzador mundial que es dedica al món dels esports, que és el Lewis. Era una feina que l’havia de fer una persona que ens veiés des de fora i que no donés per enteses moltes coses que els d’aquí donem per enteses al definir què és el Barça. Ha sigut una producció complicada perquè la disponibilitat dels jugadors aquest estiu va ser mínima amb l’Eurocopa i els Jocs Olímpics, però ha sortit molt bé.

Durant els pròxims mesos hi haurà més accions en el marc del 125è aniversari. Què hem d'esperar?
Tenim el vídeopodcast mensual “La llotja del 125”, amb capítols monotemàtics on intentem tractar de manera transversal aspectes tant de l'actualitat com de la història del Barça. Però després, hi ha altres esdeveniments puntuals. Un d'ells és la caminada popular a Montserrat el 22 de març i d'altres que estem preparant per als mesos vinents.

Com ha mantingut les constants vitals amb dignitat amb la feina d’aquests mesos, liderant Mishima, col·laborant als mitjans, presentant el programa “El nou Clam”, sent pare de dos fills...?
Doncs quedant malament amb gairebé tothom! (riu) I agraint a la família que m'ha aguantat i als Mishima que els he abandonat durant un temps. Però ara hi torno!