El Barça escrit: futbol, literatura i sentiment barcelonista, protagonistes del setè capítol del podcast del 125è aniversari
Aquest dimecres s’ha estrenat el setè capítol de "La Llotja del 125", el podcast commemoratiu del FC Barcelona, que en aquesta ocasió s’ha endinsat en un terreny aparentment allunyat dels terrenys de joc: la literatura. Però el futbol i les lletres, com es desprèn del capítol, estan molt més units del que sembla.
Conduït com sempre per Sara Loscos i Andreu Juanola, l’episodi ha explorat la relació entre el Barça i l’escriptura, desmuntant tòpics que enfronten la idea del hooliganisme que impregna el món del futbol i la idea d’intel·lectualitat associada a la literatura. Com s’ha expressat durant la conversa, el Barça és sentiment, i com tot sentiment intens, sovint porta a l’impuls d’escriure. Història i valors del Club comparteixen lògica amb la narrativa literària.
El Barça i el periodisme amb mirada cultural
Un dels moments centrals del capítol ha estat l’entrega del Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán, un reconeixement a la trajectòria en el periodisme esportiu que enguany ha estat atorgat a la revista Panenka, referent en la mirada humanista, cultural i crítica del futbol.
El periodista Ramon Besa ha recordat la figura de Vázquez Montalbán, símbol d’un periodisme que transcendeix l’esport i que entén el futbol com a vehicle per explicar el país, la societat i la identitat. Una manera concreta d’entendre el Club i de fer periodisme.
El premi ha estat lliurat per l’Elena Fort, vicepresidenta institucional del FC Barcelona, juntament amb Josep Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes i Daniel Vázquez, fill de Manuel Vázquez Montalbán. Han recollit el guardó els fundadors de la revista Panenka: Aitor Lagunas, Roger Xuriach i Àlex López.
Amb catorze anys d’història i 147 números publicats, Panenka va dedicat el seu número 143 al 125è aniversari del Club. Lagunas ha defensat el llegat periodístic que representen i ha reivindicat la seva tasca com a hereus d’una tradició periodística arrelada a la ciutat. Xuriach ha recordat els orígens de la revista, nascuda en un context de màxima tensió esportiva i crisi econòmica, amb la voluntat d’aportar una mirada reflexiva i cultural. “El futbol és cultura, política i societat”, ha remarcat.
L’escriptura com a memòria i identitat
El capítol ha comptat també amb la presència del doctor en Ciències de l’activitat física i l’Esport i especialista en el pensament de Manuel Vázquez Montalban, Jordi Osúa, editor del llibre Barça, cultura i esport, que recull els escrits futbolístics de Manuel Vázquez Montalbán. Segons Osúa, aquestes peces permeten construir “una crònica del barcelonisme” amb la mirada de Vázquez Montalban.
En un segon bloc, han intervingut Enric Calpena, Jordi Puntí i Jordi Finestres. Tots tres han reflexionat sobre el Barça com a font narrativa. Calpena ha explicat que, tot i no seguir l’actualitat esportiva, veu el Club com una institució essencial per entendre la història de Catalunya dels últims 125 anys. Finestres ha destacat la vigència dels discursos fundacionals de Joan Gamper, mentre que Puntí ha afirmat que escriure sobre el Barça és una forma d’allargar la vivència com a aficionat.
Entre les reflexions compartides, han posat en valor episodis històrics com la crisi de 1939, la resistència del Club davant la repressió franquista o la visió de Gamper del 1908, quan va salvar el Barça de la desaparició apostant per tres idees clau: vinculació amb la societat catalana, identitat pròpia i compromís competitiu i ètic.
Quan els esportistes també escriuen
El capítol s’ha tancat amb la participació de dos esportistes del Club que també han fet el pas cap a l’escriptura: Bojan Krkic i Sergio Lozano. Tots dos han reflexionat sobre com escriure els ha ajudat a comprendre i donar sentit a la seva trajectòria esportiva i personal. L’acte d’escriure, han dit, ha estat una eina per posar paraules a vivències profundes, i també una manera de donar valor i sentit al que passa més enllà del terreny de joc.