Salvador Sadurní
Sadurní (l’Arboç del Penedès, 1941), considerat el porter successor del gran Antoni Ramallets, sempre va tenir una forta competència, primer amb José Manuel Pesudo i després amb Miquel Reina
Primer equip
Club
Socis
Entrades i Museu
Però, per damunt de tot això, l’afició sempre el va tenir en gran estima per la seva categoria futbolística i humana. Sota els pals destacava per la seva seguretat i tranquil·litat, i a més tenia una bona col·locació. Solia defugir de l’espectacularitat innecessària en favor de l’eficàcia. Va aconseguir tres trofeus Ricardo Zamora al porter menys golejat de la Lliga espanyola les temporades 1968/69, 1973/74 i 1974/75. A més, va ser l’heroi de la final de les ampolles del 1968, una Copa d’Espanya guanyada pel Barça al Santiago Bernabéu en un ambient d’extrema hostilitat.
L’any 1976, veient que el tècnic Weisweiler no comptava amb ell, va decidir retirar-se, tot i que encara estava en plenes condicions físiques. L’1 de setembre del mateix any el Club li va tributar un partit de comiat que va compartir amb Antoni Torres i Joaquim Rifé. El Barça es va enfrontar a l’Stade Reims i s’hi va imposar per 2-0.