Fitxat de l’Europa, en un principi va ser cedit al Reial Valladolid, i després va ser el suplent de Velasco fins que l’any 1949 una greu lesió del porter titular li va donar l’oportunitat de jugar.
El pas de Ramallets a la titularitat va coincidir amb l’època de màxima esplendor blaugrana, en què el Club va aconseguir multitud de títols, tant a l’època de les Cinc Copes (1951-53) com a la del tècnic Helenio Herrera (1958-60).Té el rècord absolut, juntament amb Víctor Valdés, de trofeus Zamora aconseguits, amb un total de cinc.
Veloç, àgil i sobretot molt llest, aquestes eren a grans trets les millors qualitats d’Antoni Ramallets, que, a més, sabia ser sobri i espectacular a la vegada. Es va consagrar definitivament com a porter al Mundial del 1950, celebrat al Brasil. Va ser aleshores quan se’l va batejar amb els sobrenoms d’El Gat de Maracanà i O guapo goleiro.
Segurament, però, el seu pitjor record va ser la desgraciada final de la Copa d’Europa de Berna (1961). El Barça jugava davant el Benfica i va perdre per 3-2, després d’un partit ple d’ocasions perdudes per part dels blaugranes i en què Ramallets es va marcar un autogol. Segurament aquest fet el va condicionar a l’hora de prendre la decisió de la seva retirada.
El 6 de març del 1962 Ramallets va rebre un emotiu homenatge per part de l’afició blaugrana en un partit que va enfrontar el Barça i l’Hamburg (5-1). En aquest enfrontament li va ser imposada la Medalla al Mèrit Esportiu. Molts anys després, el 6 d’abril del 2013, pocs mesos abans de la seva mort, el Club i l’Agrupació Barça Jugadors li van dedicar un homenatge conjunt amb Josep Seguer.
Trajectòria
- Temporades al Club: 1946-1961
Partits jugats: 546
Títols
- 2 Copes Llatines (1948/49 i 1951/52)
- 2 Copes de Fires (1957/58 i 1959/60)
- 6 Lligues (1947/48, 1948/49, 1951/52, 1952/53, 1958/59 i 1959/60)
- 5 Copes d’Espanya (1950/51, 1951/52, 1952/53, 1956/57 i 1958/59)
- 3 Copes Eva Duarte (1948/49, 1951/52 i 1952/53)
