40 anys de les primeres eleccions democràtiques del FC Barcelona

Amb el procés de transició de la dictadura franquista al nou règim democràtic, el Barça va poder desfer-se de l’anacrònic sistema d’elecció presidencial per sistema de compromissaris escollits per sorteig i va poder instaurar el sufragi universal. D’aquesta manera, les eleccions del 1978 van ser les primeres plenament democràtiques.

El 4 de setembre del 1975 el president Agustí Montal Costa ja havia demanat públicament la democratització de les estructures del futbol espanyol i l’elecció per sufragi universal entre els socis dels presidents dels clubs de futbol. Amb la mort del dictador Francisco Franco (20 de novembre), el procés liberalitzador en tots els àmbits de la vida espanyola va ser inexorable i el futbol no en va ser una excepció.

Quan el 18 de setembre del 1977 Montal va esgotar el seu mandat i va cedir la presidència interina a l’aleshores vicepresident Raimon Carrasco, es va establir que les eleccions del 6 de maig del 1978 es farien al Camp Nou i serien ortodoxament democràtiques, és a dir, amb la presentació de diverses candidatures, mítings, campanya electoral als mitjans i sufragi universal lliure, secret i escrupolosament controlat. Era la primera vegada a la història del Barça que s’anava a fer quelcom així.

Com és natural, van sorgir moltes precandidatures que amb el temps es van quedar pel camí. Finalment es van mantenir només tres candidats a la presidència del Barça, com eren Ferran Ariño, Nicolau Casaus i Josep Lluís Núñez. Ariño, que havia estat president del Barça Atlètic, era considerat per a molts el candidat del continuisme, per bé que el mateix Montal insistia que ell no tenia cap favorit.

Per la seva banda, Casaus, el més veterà, podia presumir d’una llarga trajectòria barcelonista des dels anys quaranta, sobretot a l’àmbit de les penyes. Finalment, Núñez era molt conegut com a empresari del sector de la construcció i portava un missatge de renovació. Aquell 6 de maig els socis amb dret a vot eren 53.643, dels quals van votar 26.477, el 48,6%.

Núñez es va imposar de manera molt ajustada, amb 10.352 vots aconseguits, per 9.527 d’Ariño i 6.202 de Casaus, que acabaria acceptant una vicepresidència en la candidatura guanyadora. El 30 de juny la nova junta directiva va prendre possessió, i va començar així la llarga etapa presidencial de Núñez, que duraria fins a l’any 2000.