Una raça especial, les penyes del Palau

Més de 7.500 espectadors. Quasi 50 anys d’història. Un escenari olímpic. El Palau Blaugrana és una de les instal·lacions més significatives de l’univers barcelonista. Entre els seus esglaons i seients s’origina la màgia gràcies a la peculiar arquitectura del recinte que, dissenyat pels arquitectes catalans Francesc Cavaller i Josep Soteras, amb una gran cúpula de formigó armat que actua de veritable caixa de ressonància, ajuda a crear el fervent ambient que tant de respecte genera als contrincants del Barça. Però també gràcies al paper que fan les penyes d’animació, ànima i batec dels èxits dels equips gràcies al seu suport, constància, passió i esperit fins i tot en els moments més complexos.

Així van nèixer les penyes que són presents al Palau Blaugrana:

Sang Culé Cor Català, Barça i país

Sang Culé Cor Català, la primera penya que va aparèixer a l’entorn del Palau Blaugrana, va néixer el 6 de gener del 1991 impulsada per un grup de joves barcelonistes fortament compromesos amb els colors blaugrana. Amants de les seccions però també del futbol, l’entitat es va crear en el transcurs d’un Barça-Logronyès, al Camp Nou. Oficialitzada l’any 2001, el seu nom respon al compromís amb les tradicions i la societat catalana: “Ser de Sang Culé Cor Català és una manera de viure. Lluitem amb la nostra arma, l’animació, contra la intolerància, la xenofòbia, el racisme, el masclisme i la violència. L’esport és la millor manera de manifestar les nostres conviccions socials”, assegura Mònica Roca, membre històrica i secretària de la penya.

Meritxell, gairebé 400 desplaçaments

Amb el bàsquet bramant a les venes, la nit del 24 d’abril del 1997 va veure la llum la Penya Blaugrana del Bàsquet Meritxell només unes hores després que el Barça fracassés, per sisena vegada, en una Final Four. Els homes d’Aíto van perdre el partit decisiu amb l’Olympiacos (73-58) a Roma i, en sortir del PalaLottomatica, malgrat no tenir gaire gana, una desena d’aficionats barcelonistes va anar a sopar a un restaurant romà. Allà mateix, mentre oblidaven les penes, van decidir crear la penya que va presidir en primera instància Rafael Porta.

El Racó, quan la ubicació fa el nom

El 21 de novembre del 1998 va néixer la més jove de les penyes blaugrana del Palau, la PB El Racó. Vuit aficionats al bàsquet que normalment veien els partits del Barça al racó inferior dret del Palau Blaugrana –just darrere dels comentaristes de TV3– van decidir constituir una penya. A l’hora de buscar un nom per l’entitat acabada de crear, la majoria es va decantar per “Racó”, en honor a la seva ubicació. Poc després, la penya va gestionar els tràmits per fer-la oficial i, fins i tot, va organitzar un concurs entre els primers socis per escollir-ne l’escut. Va guanyar-ne un en el qual s’uneixen els colors blaugrana, una pilota de bàsquet i el racó del Palau ocupat per aquests fidels penyistes.