50 anys del “més que un club”

Aquest dimecres es compleixen 50 anys de la famosa frase del president Narcís de Carreras “el Barça és més que un club”, pronunciada el 17 de gener del 1968 en el discurs de la seva presa de possessió. En aquell context històric de manca de llibertats democràtiques, aquesta afortunada sentència va ser una manera subliminar de manifestar que el FC Barcelona, a banda d’una entitat esportiva, era també un poderós element vehicular d’expressió del sentiment identitari català. Avui dia, també és la frase que millor explica la idiosincràsia del Barça, un club compromès amb les causes més nobles.

Narcís de Carreras, un home d’idees liberals i catalanistes, havia estat escollit president del Barça per aclamació a l’Assemblea de Compromissaris del 17 de gener del 1968. Carreras va ser molt hàbil quan va deixar caure una sentència que amb el temps faria molta fortuna, fins al punt que ha esdevingut el senyal d’identitat del Club.

La frase de Narcís de Carreras

En un moment determinat del seu discurs, qui sap si mirant de reüll el delegat governatiu franquista, el nou president va dir literalment: “El Barcelona és més que un club de futbol, el Barcelona és més que un lloc d'esplai on el diumenge anem a veure jugar l'equip; més que totes les coses, és un esperit que portem molt arrelat dins".

Una frase en aparença innòcua, ja que presa en un sentit literal només volia dir simplement que els barcelonistes estimen el seu club. Figuradament, però, donava peu a una altra interpretació: més enllà del seu caràcter esportiu, el Barça esdevenia un símbol del sentiment catalanista oprimit i alhora la seva única manera pública d’expressió.

La posterior popularització del “més que un club”

La frase va passar desapercebuda durant els primer anys i no va tornar a sortir a la llum pública fins a l’octubre del 1973, amb motiu d’una campanya publicitària impulsada per Javier Coma que es va fer arran del Dia Mundial del Futbol disputat al Camp Nou, i que va consistir en un partit amistós entre les seleccions d’Europa i Amèrica. A la publicitat d’aquest esdeveniment, inserida en castellà als diaris esportius barcelonins, es podia llegir: “La història, la projecció i les activitats del Club de Fútbol Barcelona han col·locat sempre aquesta entitat no només molt per damunt de les conjuntures per les que ha travessat el seu equip de futbol, sinó fins i tot a un nivell emotiu i cultural molt superior al que podria ser lògic a una societat esportiva”.

Poques setmanes després, l’eslògan “Nosaltres som els que diem: el Barça és més que un club” (ja en català) havia de ser el fil conductor de la campanya electoral d’Agustí Montal Costa a las eleccions presidencials del desembre d’aquell 1973, però finalment es va abandonar aquesta idea. Tanmateix, des d’aquells temps l’expressió “el Barça és més que un club” es va convertir en una dita popular de la qual tothom coneixia el seu significat implícit.

Ha estat durant els darrers anys quan aquesta frase ha esdevingut l’emblema del FC Barcelona. Així, el “més que un club” ara està present a tots els àmbits de l’entitat, com per exemple a les oficines, les graderies del Camp Nou, la samarreta, el web, etc. I és que avui dia la frase ha ampliat el seu significat i s’ha fet més global. Ara el Barça és més que un club no només per la seva defensa del sentiment catalanista i democràtic, i per constituir un factor fonamental d’integració dels nouvinguts a Catalunya, sinó també per ser una eina de treball social i solidari en pro de les causes més nobles, com ho demostren els convenis signats amb l’UNICEF, l’ACNUR i la UNESCO i tota la tasca que porta a terme la Fundació del FC Barcelona. No oblidem que actualment el Barça és l’únic club esportiu del món que aporta dos milions d’euros cada any a l’UNICEF, i la seva Fundació destina el 85% dels seus ingressos a finalitats socials.

Un precedent llunyà

En qualsevol cas, no podem obviar la perspectiva ni oblidar que el Barça, per la seva pròpia essència històrica, ja fa moltíssims anys que és quelcom més que un club. En aquest sentit, cal llegir el que es va publicar al Butlletí Oficial blaugrana de l’abril del 1933: “El FC Barcelona vol dir alguna cosa més que un simple club de futbol, i, per això, és considerada indispensable la seva representació en els llocs d’honor i de compromís”.