Atlètic de Madrid – FC Barcelona: Punt de caràcter (1-1)

Si el Vicente Calderón havia deixat pas a la història duels vibrants entre l’Atlètic i el Barça, el Wanda Metropolitano ha agafat el relleu amb escreix amb un empat trepidant (1-1). Perquè el partit ha tingut de tot, i ha recordat altres enfrontaments jugats a la vora del Manzanares, amb un final a l’estil Alfred Hitchcock. La posada en escena del matx ja deixaria entreveure quin en seria el guió. Sorprenent i impactant ha estat l’inici i final del Barça, perquè no havien passat ni 30 segons que Messi ja ha estat a punt de marcar. I és que el partit ha començat i acabat amb Messi com a protagonista, perquè a l'últim segon hauria pogut fer el gol del triomf.

Amb seguretat, ordre i fermesa combinaria el Barça en zona atacant els primers instants, i l’Atlètic es veia sobrepassat per la incisió blaugrana. Però els matalassers anirien despertant-se, de mica en mica, i replicarien amb molta velocitat al contracop. Sobretot, a través de la qualitat i la rapidesa de jugadors com Griezmann, Carrasco i Sául. Ensenyarien les seves urpes els de Simeone, però els de Valverde respondrien amb el seu escut sota pals. Perquè Ter Stegen ha tret dues ocasions claríssimes a l’estil d’un porter d’handbol per salvar els barcelonistes. Això sí, en la tercera que han tingut han colpejat primer. Perquè a un xut de Saúl des de la llarga distància i ben col·locat no hi ha pogut arribar el porter alemany.

Si els de Simeone tenen una cosa interioritzada a la perfecció és rendibilitzar els gols a favor, i ho han demostrat replegant-se amb molta eficàcia al darrere i arribant amb molt perill a l’àrea de Ter Stegen. Eren minuts de l’Atlètic. Però a partir del descans el Barça ha fet un pas més, ha trobat més profunditat i ha assetjat per complet la defensa matalassera. Es replegaven molt junts els madrilenys, i el Barça, pacient i ràpid, buscaria els espais a través de Messi, el mig del camp i les arribades per banda de Jordi Alba. Suárez ho lluitava tot a la frontal i a dins l’àrea posaria a prova un Oblak que li aniria aturant tot el que xutava.

Suárez trenca el mur

Valverde ha sacsejat encara més el partit donant entrada a homes com Deulofeu i Sergi Roberto i més endavant, Paulinho. Els dos primers han dotat l’equip de molt desequilibri, trencant les línies defensives de l’Atlètic. Però no hi havia manera de foradar la porteria d’Oblak. Però a base de persistir i no deixar-hi mai de creure una centrada de Sergi Roberto l’ha rematat amb estil i convicció Luis Suárez. Un remat de cap d’autèntic davanter centre, picant a terra i botant perquè Oblak no hi pogués fer res. El resultat feia justícia al que s’estava veient sobre la gespa del Wanda Metropolitano. L’Atlètic només podria respondre a través de contracops ràpids, però Piqué i Umtiti estaven infranquejables.

El duel no donava treva en uns minuts finals trepidants. Arriscaven els blaugranes buscant el gol del triomf deixant espais al darrere, però sortint des del darrere amb molta solvència. Per mil·límetres no arribaria Suárez a una gran combinació entre Deulofeu i André Gomes. Però el duel encara guardaria una última escena trepidant per acabar amb molt suspens. Una falta al límit de la frontal posava els nervis a tots dos bàndols, i amb el millor personatge possible a l’escena: Leo Messi a l’execució de la falta. Però Oblak l’ha aturat i ha deixat el partit en un empat que reparteix els punts i que frena la ratxa de victòries a la Lliga del Barça, que marxa amb la sensació d’haver merescut molt més.