L’agressió a Luis Enrique (XI)

El protagonista

Luis Enrique Martínez (Gijón, 1970)

Mundial

EEUU 1994

La història

Luis Enrique ha estat un dels jugadors més carismàtics del Club. El treball incansable dins del terreny de joc, la seva polivalència, el lideratge i el caràcter guanyador, son algunes de les característiques que millor el defineixen.

La seva trajectòria amb la selecció nacional va començar als JJOO de Barcelona 1992, on es va proclamar campió olímpic. Dos anys més tard, el 1994, va disputar el primer dels tres Mundials en els que va participar. Una edició que va estar marcada per un dels successos més coneguts de la seva carrera. Luis Enrique havia participat en dos partits de la fase de grups, i un gol seu als vuitens de final havia contribuït a la classificació per a la següent eliminatòria. Una eliminatòria que l’asturià no oblidarà.

Espanya s’enfrontava a Itàlia als quarts de final de la competició. Al minut 88, quan semblava que el partit es decidiria a la prorroga,  Baggio va col·locar els italians per davant en el marcador. Aleshores es produiria un fet molt antiesportiu. Era l’última acció del duel, corria el minut 93, i la selecció espanyola estava bolcada a l’atac. L’asturià es disposava a rematar una centrada lateral, però aleshores va aparèixer Mauro Tassotti, i va clavar-li un cop de colze, que va trencar el nas de Lucho, deixant el jugador tombat a terra. L’àrbitre no va xiular el pertinent penal i expulsió, i el partit es va acabar amb les llàgrimes dels espanyols. La FIFA va sancionar Tassotti amb vuit partits de sanció, que ja no va tornar a participar amb Itàlia. La selecció del Brasil va ser la campiona d’aquella edició, desprès de superar als italians a la final.

QUÈ VA PASSAR DESPRÉS?

Luis Enrique va arribar al FC Barcelona dos anys més tard de la celebració d’aquella edició del Mundial, provinent del Reial Madrid. Poc temps després de la seva arribada, ja s’havia guanyat als aficionats del Camp Nou, i es va convertir en un dels capitans del equip. Vuit temporades més tard, amb 354 partits jugats i 123 gols anotats, Lucho va decidir penjar les botes l’any 2004. Quatre anys després va tornar al Club com a entrenador del filial, on hi va estar tres anys. Va passar per la banqueta de la Roma i del Celta, fins que l’any 2014 va ser presentat com el nou entrenador del primer equip, amb qui va aconseguir molts èxits, destacant per sobre de tot el triplet assolit la seva primera temporada.