80 anys de l’inici de la gira del 1937 per Mèxic i els Estats Units

La gira per Mèxic i els Estats Units que va portar a terme el FC Barcelona l’any 1937 està considerada com un dels episodis més importants de la història blaugrana, ja que va elevar de manera exponencial el prestigi internacional del Club, en uns moments en què Espanya patia una sagnant Guerra Civil. En terres americanes el Barça va ser vist més com un ambaixador del legítim règim republicà que no pas com un simple equip de futbol en gira esportiva. De fet, la rebuda que va tenir l’expedició barcelonista va ser d’autèntic fervor popular, especialment al Mèxic de Lázaro Cárdenas, un fervent partidari de la causa republicana espanyola.

El dimarts 18 de maig del 1937 l’expedició blaugrana que havia de marxar a Mèxic va iniciar el viatge en tren cap a la població francesa de Saint- Nazaire. Val a dir que el trajecte des de Barcelona fins a la frontera amb França va resultar força perillós. De fet, quan estaven a punt d’arribar a Portbou el tren es va haver d’aturar una bona estona dins d’un túnel, ja que en aquells moments la vila gironina estava sent bombardejada per l’aviació feixista. Un cop passat el mal tràngol, el 24 de maig començaria una llarga navegació cap a l’altre costat de l’Atlàntic, amb l’arribada a Mèxic el 8 de juny, on van ser rebuts amb tots els honors. Un diari de la capital mexicana va publicar: “Que la estancia de los futbolistas catalanes logre borrar la impresión de tragedia y luto que traen de su afligida patria y que el fútbol de México sepa cosechar los beneficios que esa visita les brindará”.

El balanç esportiu dels deu partits jugats pel Barça a Mèxic i els quatre als Estats Units durant tres mesos, entre el 20 de juny i el 20 de setembre del 1937, va ser de deu victòries i quatre derrotes, però al capdavall allò va ser el menys important. I és que a banda del prestigi assolit en defensar els valors democràtics, el Club va obtenir uns beneficis econòmics de la gira de 461.799,10 pessetes, una quantitat que va ser ingressada en un banc de París el 6 d’octubre del 1937. Posteriorment, aquests diners van servir per eixugar el dèficit que es patia des de feia temps i alhora van ser la base financera per tornar a engegar l’entitat un cop acabat el conflicte bèl·lic.

Com era de preveure, la situació dramàtica que vivia Catalunya i tot l’estat espanyol va ser la causa que els jugadors Ventolrà, Urquiaga, García, Gual, Iborra, Pedrol i Tache decidissin no tornar a Barcelona i de quedar-se a Mèxic, mentre que Balmanya, Escolà i Zabalo van fixar la seva residència a França.

Per la seva banda, el delegat Rossend Calvet, l’entrenador Patrick O’Connell, el massatgista Àngel Mur, el cuidador Modesto Amorós i els jugadors Munlloch, Argemí, Babot, Bardina, Rafa i Pagés es van arriscar a tornar a la capital catalana en plena guerra, encara que Munlloch va marxar el 1938 a França i després de nou a Mèxic. O’Connell, un personatge irrepetible, havia dit amb el seu fi humor irlandès que mentre hi hagués patates ell no marxaria de Barcelona. Pel que fa als refugiats, només Balmanya, Escolà, Zabalo, Pedrol i García es van incorporar novament al FC Barcelona després de la guerra.

Cal recordar que el FC Barcelona tornarà als Estats Units aquest estiu, en una gira americana que inclourà tres partits amistosos contra el Juventus (dia 22 de juliol), el Manchester United (dia 26) i el Reial Madrid (dia 29).