Aitor Egurrola, 20 anys d'un debut de matrícula

Un debut de matrícula. L’estrena d’Aitor Egurrola com a porter del FC Barcelona va produir-se el 31 d’octubre del 1998. Han passat 20 anys! Es diu ràpid, però el ‘pop’ segueix fent història partit rere partit des que va posar-se sota els pals de la porteria de Riazor quan només tenia 18 anys, en una decisió atrevida de Carlos Figueroa. El camí d’Egurrola fins arribar al Barça i la història del debut, plena d’anècdotes, es podrà reviure properament en un documental realitzat per Barça TV (visionar vídeo).

Del Castelldefels a l’Horta i al Barça

Nascut a Castelldefels el 1980, fill de família d’origen basc, el petit dels Egurrola va posar-se els patins a la seva localitat natal, on va començar a destacar com a porter. Va continuar jugant a l’Horta entre el 1992 i el 1995 i va arribar a l’hoquei formatiu blaugrana quan encara era juvenil per començar la temporada 1995/96. Aviat van arribar els èxits als Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils i júniors, les convocatòries amb la selecció espanyola i els primers entrenaments amb el primer equip.

Amb la temporada 1998/99 començada, l’ídol d’Egurrola, Carles Folguera, va lesionar-se abans d’afrontar el duel de la novena jornada contra el Liceo. En una època sense telèfons mòbils, Josep Llorca va haver de localitzar al jove del planter mitjançant el conserge de la Universitat per avisar-lo que havia de fer les maletes i volar amb l’equip cap a la Corunya. I Figueroa va decidir fer-lo jugar en detriment de Tino Martínez, segon porter del primer equip.

L’estrena a Riazor

Tot i els gols inicials de l'argentí Carlitos López i del català Miquel Àngel Sánchez davant les 3.000 persones que omplien Riazor, Egurrola va estrenar-se amb una gran actuació (2-2 final) que li va valdre la continuïtat en els següents quatre partits en que Folguera era baixa per lesió: contra el Voltregà (9-1), el Tordera (2-4), el Flix (3-1) i el Jonquerenc (1-5).

Llarga llista d’èxits

Després d’aquestes cinc victòries, Egurrola va tornar a l’antic Picadero i va esperar que arribés la temporada 1999/00 per ser membre de ple dret del primer equip, iniciant el relleu de Carles Folguera. Així va ser el debut de matrícula d’una llegenda que segueix creixent partit rere partit. Estem davant l’esportista en actiu amb més temporades al Barça (21), el jugador de la secció d’hoquei amb més títols (68) i el jugador de la història de l’hoquei amb més Lligues (18), més Lligues Europees i més Continentals (11).