Sadurní i Ter Stegen: dos àngels de la guarda molt terrenals
Cobrir la porteria del Barça és un desafiament majúscul que està a l’altura de pocs esportistes. Tres pals, una xarxa i una línia blanca on tot comença i tot acaba. Els grans mites de la porteria del Barça tenen molt a dir, però, sobretot, tenen molt a dir-se.
I això ho vam poder comprovar en una recent trobada entre Salvador Sadurní (porter del primer equip del 1961 al 1976) i Marc-André ter Stegen, que defensa la porteria del FC Barcelona des del 2014. Els dos porters es van conèixer un matí a la Ciutat Esportiva, just abans d’un entrenament. Veterania i joventut van deixar una estona els guants de banda per parlar de les seves trajectòries.
Tècnica i història
Després de fer-se una gran abraçada, les primeres paraules de Sadurní cap a Ter Stegen van ser: “Tècnicament ets molt bo”, a les quals l’alemany va respondre amb un somriure humil, com ens té acostumats. “A més, quan arrisques amb el peu i no et surt bé, tires endavant, i això és molt important per a un porter. Un altre s’ensorraria”, va confessar-li el porter català.
Ho diu un que sap del que parla. Sadurní, nascut a l’Arboç del Penedès el 1941, va arribar a jugar 464 partits al Barça i s’ha guanyat per mèrits propis ser un dels porters més estimats de la història del Club. Els seus tres trofeus Zamora, el seu rellevant paper en la consecució de la mítica Lliga 1973/74 o les seves brillants intervencions en la final de Copa del 68, la final de les ampolles, són només alguns dels mèrits d’un currículum on destaca, per sobre de tot, el seu tarannà com a porter elegant, senzill i proper.
Durant la trobada, Ter Stegen va demostrar el seu interès per la història del Club i els seus herois recordant que Sadurní va arribar al Club per substituir moralment un altre mite de la porteria, Ramallets. Una circumstància amb la qual l’alemany se sent identificat –en un altre temps i d’una altra manera–, perquè ell va haver de substituir davant dels pals Claudio Bravo, una figura molt estimada per l’afició. “El fet que Sadurní estigués al Barça més de 15 anys demostra com és com a persona”, va confessar Marc-André, que s’hi sent identificat.
Guants només quan plovia
A la conversa també va sortir el tema de la integració al país. “No he volgut ser un jugador estranger més, he volgut conèixer la història, la seva gent, per això vaig voler parlar des d’un principi bé l’idioma”, va assegurar l’alemany. “Això és molt important en un porter perquè és els ulls de l’esquena dels jugadors i això facilita la comunicació”, va recordar Sadurní.
Tornant a la tècnica, i amb sentit de l’humor, Sadurní no va dubtar a comentar a l’alemany que li agrada la seva col·locació, “tot i que es pot millorar”. “I has d’anar amb compte amb els xuts de lluny”, va continuar la veu de l’experiència. Ter Stegen, com a exemplar alumne aplicat, va assentir mentre reia amb ell.
De camí al camp d’entrenament, Salvador Sadurní va recordar que a la seva època només jugaven amb guants “quan plovia”. “Devíeu estar més còmodes”, va respondre irònicament Ter Stegen. “I de quin teixit eren?”, li va preguntar. “De llana!”.
La conversa va acabar amb unes fotos al camp d’entrenament i, mentre l’alemany marxava cap a la sessió preparatòria, el de l’Arboç ens va confessar: “Estic meravellat amb aquest noi. Havent-lo conegut entenc perfectament per què està triomfant”. Dos àngels de la guarda molt terrenals.