Cinc primeres conclusions del Best Goal Ever
El Best Goal Ever, el concurs engegat a finals del 2018 per decidir el millor gol de la història del Barça, ha arribat a l’equador de la primera ronda. Un total de 16 gols ja tenen garantida la seva plaça a la segona ronda, i 32 més arrenquen a partir d’aquest divendres les seves eliminatòries per ser-hi també.
Mentrestant, podem extreure ja les primeres cinc conclusions de la competició:
1- Messi no falla...
Cinc de cinc. El crac argentí suma un ple d’eliminatòries guanyades en aquest inici de concurs. Els seus cinc gols que ja han entrat en competició han superat amb un clar avantatge rivals com Romário, Neymar Jr, Krankl i Overmars. Només Guardiola va poder plantar-li una mica de cara, sumant el 36% dels seus vots. I encara queden gols de Messi per entrar en competició...
2- ...i Ronaldinho tampoc
Ronaldinho és l’altre crac que suma més eliminatòries guanyades. Tres de tres. Els seus gols han deixat fora de competició jugadors de la qualitat de Kluivert, Maradona i Villa...
3- Igualtat? No sempre!
L’eliminatòria del 28 de desembre entre dos gols de Ronald Koeman i Samuel Eto’o –en diferents finals de Champions– ha estat fins ara la més igualada de les 16 disputades. Se la va endur l’heroi holandès a Wembley amb un resultat ajustat (53% dels vots).
4- Passat o present? Doncs, depèn...
Una conclusió ràpida seria: els gols dels cracs actuals es classifiquen sempre que s’enfronten contra gols més antics. Però és realment certa aquesta afirmació? Si ens fixem únicament en els gols de Messi classificats, sí. Però hi ha hagut altres eliminatòries en què això no ha estat així: Koeman va superar Suárez, Rexach va eliminar Pizzi, Cruyff va tombar Bakero...
5- Gols importants o gols estèticament impecables?
De moment aquí la resposta és clara: s’imposen els gols visualment més atractius. L’exemple més clar el trobem a l’eliminatòria del 30 de desembre, en què un golàs d’Alves al Madrid, en un duel de quarts de Copa, es va imposar al de Juliano Belletti a la final de Champions del 2006. Segurament no és tan bonic com el d’Alves, però va valer una Champions...