La secció de futbol sala es va fundar oficialment el setembre del 1978. Dos anys abans, però, ja existia un equip de futbol sala que jugava vestit amb la samarreta del Barça. Es tractava d’un grup d’exjugadors professionals de futbol que es van començar a reunir per jugar partits de futsal. Va ser tot just quan aquest esport començava a disputar-se a Catalunya, cap a la meitat de la dècada dels setanta. En el primer torneig de caràcter oficial que es va celebrar, el Trofeu Nadal, el Barça va jugar i es va proclamar campió.

ÈXIT EN L’ESTRENA

El setembre de 1978, el FC Barcelona va constituir oficialment la secció, inscrivint-la a la Tercera Divisió catalana. La seva ascensió va ser espectacular, i després d’una gran temporada, van aconseguir l’ascens de categoria. Amb la mateixa rapidesa van passar de Segona a Primera Divisió la temporada 1979/80. I un cop a la màxima categoria, el conjunt barcelonista es va proclamar campió en les seves dues primeres temporades a l’elit.

REEDICIÓ DE LA SECCIÓ

A la temporada següent, la Junta Directiva va prendre la decisió de dissoldre la secció. Quatre anys després, amb la creació de l’actual sistema de competició on amb la Divisió d’Honor és la màxima categoria, el club va tornar a configurar la secció. Els seus primers passos en aquesta segona etapa van ser novament positius. A la temporada 1987/88 el Barça va quedar sotscampió de la Copa del Rei, títol que no va deixar escapar la temporada següent. Una campanya més tard, a la 1989/90, el FC Barcelona es va fer amb el seu primer títol europeu, la Recopa d’Europa. El Barça va rebre al Palau Blaugrana el campió d’Itàlia, l’AC Roma, a qui va guanyar per 3-1, proclamant-se, d’aquesta manera, campió de la Recopa europea.

MOMENTS DIFÍCILS

Després de tres anys més de bons resultats -el Barça va quedar tercer classificat en les dues temporades següents i semifinalista en la campanya 1993/94- l’equip blaugrana va començar a caure en picat en la taula de classificació. En això va tenir molt a veure l’aspecte econòmic, ja que el Club es va veure obligat a retallar el pressupost i l’equip va quedar format per jugadors del planter. Tot i la voluntat d’aquests joves, l’equip va acabar baixant de categoria la temporada 1997/98. Després de dues campanyes a la Divisió de Plata, el Barça va tornar a la Divisió d’Honor. Però el conjunt barcelonista va tornar a baixar tres anys després, a la campanya 2002/03.

A LA TERCERA, LA VENÇUDA

Aquesta vegada no va ser gens fàcil tornar a pujar. Amb Xavi Closas a la banqueta, el conjunt blaugrana va acabar segon classificat la Lliga regular. Després de superar la primera eliminatòria contra l’Arenas Gáldar, el Barça va caure derrotat davant del Muebles Caloto. A la temporada següent, els hi va anar encara pitjor. Tot i protagonitzar una bona temporada en què van acabar líders del grup B, el conjunt dirigit per Closas va ser eliminat contra pronòstic en la primera eliminatòria davant del Gestesa Guadalajara. A la campanya següent, la 2005/06, per fi, va arribar la recompensa de l’ascens, contra el Galdar canari. Marc Carmona, exjugador blaugrana de futbol sala i exseleccionador català, i que prèviament havia entrat a formar part del Club com a secretari tècnic, seria l’artífex d’aquell ascens. Arribaria després de superar el Grupo Pinar Còrdova en la primera eliminatòria i el Colegios Arenas Galdar en una sèrie que es va decidir a terres canàries en un cinquè partit d’infart (4-5).

ASCENS I PROFESSIONALITZACIÓ DE LA SECCIÓ

Amb l’ascens assolit, el Club va moure els últims fils per portar l’equip a l’elit. Immediatament es va professionalitzar la secció i, a nivell de jugadors, es va apostar pel millor: Javi Rodríguez. El referent estatal del futbol sala i capità de la selecció d’Espanya va acceptar la proposta del Club blaugrana i va deixar el Playas de Castellón després de nou anys per liderar un projecte esperançador. En la primera temporada a la màxima categoria el Barça va aconseguir el seu objectiu de mantenir-se en la categoria.

CONSOLIDACIÓ I TRIOMF: LES PRIMERES UEFA FUTSAL CUP

Durant els tres anys següents l’equip es va anar consolidant entre els millors del futbol estatal, per bé que es va topar amb el mur infranquejable de les eliminatòries pel títol de Lliga i es va haver de conformar amb dues Copes de Catalunya. A la temporada 2010/11 va arribar l’eclosió definitiva de la secció, que va guanyar les quatre competicions en disputa: la Lliga, la Copa d’Espanya, la Copa del Rei i la Copa Catalunya.

Aquests títols serien els primers d’una època hegemònica del FC Barcelona. S’aixecarien tres Lligues, tres Copes d’Espanya i quatre Copes del Rei de forma consecutiva, títols que vindrien acompanyats de la primera UEFA Futsal Cup de la secció. Aquesta fita històrica s’assoliria el 2012 a Lleida, en una Final a Quatre en què se superaria l’Sporting Clube a semis (5-1) i el poderós Dinamo de Moscou a la final (3-1). Wilde, Lin i Torras signarien els gols de la primera Copa d’Europa culer.

El 2014 cauria la segona UEFA Futsal Cup. Aquest cop, l’equip liderat per Fernandao, Wilde i Torras s’imposaria novament el Dinamo de Moscou, ara per 2-5, en una Final a Quatre disputada a Bakú. El domini continental hauria pogut ser encara major si al 2013 i al 2015 el Kairat no hagués superat els blaugrana en dues Final Four, i també el 2018 -ja sota les ordres d'Andreu Plaza- quan l'Inter va superar el Barça a les semifinals de la Final Four en el retorn blaugrana a la màxima competició continental. Durant aquests anys, tot i resistir-se la Lliga i la UEFA Futsal Cup, els culers, van aconseguir la Copa del Rei 2017-18, a més de totes les Copes Catalunya des del curs 2013/14.